Disposarem de 100 places amb Reserva prèvia.
Les 150 restants seran obertes al públic en l'ordre d'arribada.

Repensem-nos3

Jornades de Pensament Nacional

Primera sessió en directe a partir de les 19.30h

Com més ens allunyem del Primer d’octubre del 2017, més creix el desconcert, el cansament i la indignació per com els nostres partits polítics, amb una folgada majoria del 52%, han estat incapaços de bastir un camí compartit per avançar cap a la implementació del mandat de l’1-O: fer efectiva la proclamació d’independència de la República Catalana.

Hem cregut doncs que és el moment oportú per fer una reflexió en profunditat del moment que viu l’independentisme i del per què ens trobem en l’atzucac que sembla definir el futur de la independència del nostre país. Una reflexió que hem dividit en tres sessions i on pretenem gratar en els tres factors definitoris, al nostre entendre, de la situació actual.

La primera sessió duu per títol “Ens van enganyar?” i aprofundirà en aquest mantra tan estès entre l’independentisme descregut que assegura que tot era mentida. Saber d’on venim ens pot fer entendre millor on estem i, sobretot, on hauríem d’anar. Per aquesta sessió, que moderarà la directora del digital El Món, Sílvia Barroso, comptem amb la participació privilegiada del MHP Quim Torra i de Lluís Llach.

La segona sessió girarà entorn a “La unitat impossible” i provarà de treure l’entrellat no només a la manca de projecte comú, sinó a l’enfrontament obert entre sectors diversos de l’independentisme. És necessària la unitat? Podem avançar sense unitat? Es pot refer la unitat? Són algunes de les preguntes que miraran de respondre els convidats Salvador Cardús, Josep Costa i Joan Puig, moderats per la periodista d’El Punt-Avui, Cati Morell.

La darrera sessió la dedicarem a mirar de sospesar les diferents propostes de futur que estan presents al debat en aquests moments sota el títol “Hi ha futur?”. Comptarem amb la presència de l’Anna Arqué, de l’Aurora Madaula i de Pep Pugès que seran moderats per l’ex-vicepresident de l’ANC Jaume Marfany.

On ho fem

Fòrum Berger Balaguer

Rambla de Nostra Senyora, 6
08720 Vilafranca del Peènesd

Els Protagonistes

MHP Quim Torra

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985). Va exercir com a advocat i directiu de Winterthur Assegurances entre 1987 i 2007. Va ser fundador de l'editorial A Contra Vent (2008); director de Foment de Ciutat Vella, SA, entre 2011 i 2015, i director del Born Centre Cultural del 2012 al 2015. També va exercir com a director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis entre 2016 i 2017.

A nivell polític i institucional ha estat president de Sobirania i Justícia (2010-2011). Membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural, n'ha estat vicepresident (2013-2015) i president interí (2015). També ha format part del consell permanent de l'Assemblea Nacional Catalana (2012) i ha estat vocal de la Junta de Museus (2015-2017). Conseller del consell d'administració del Museu Memorial de l'Exili (MUME) des del 2016 i director de la Revista de Catalunya des del 2015. El 17 de maig de 2018 va ser investit 131è president de la Generalitat de Catalunya. Després de dos anys i mig exercint la presidència, el 28 de setembre del 2020, el Tribunal Suprem espanyol va confirmar la sentència d'inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver posat una pancarta al balcó del Palau de la Generalitat reclamant la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Es confirmava l'atac a la llibertat d'expressió, una passa més de la repressió de l'Estat espanyol contra l'independentisme.

Lluís Llach

Músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.

Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París. Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem. El 6 de juliol de 1985, Llach va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d'un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.

Entre el 1969 i el 2007, Llach va enregistrar 33 discs. La seva cançó més popular i més compromesa, L'estaca (1968), fou adaptada com a himne pel sindicat polonès Solidarność fundat per Lech Walesa, i també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà i de la Revolució de Tunísia de 2011.És un dels fundadors de l'Assemblea Nacional Catalana.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Lluís Llach va liderar la llista de la coalició independentista Junts pel Sí a la circumscripció de Girona. El 8 de març de 2016 es va convertir en el nou president de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent al Parlament, prenent el relleu de Muriel Casals. Actualment forma part del govern del Consell per la República.

Salvador Cardús

Sociòleg, periodista, escriptor, i doctor en Ciències Econòmiques (1981). Ha estat Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993, Visiting Research de l'Institute for European Studies de la Universitat Cornell (EUA) el 2005 i del Queen Mary College a la Universitat de Londres el 2006. Ha estat Ginebre Serra Visiting Professor a la Universitat de Stanford el 2016. Actualment és professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou degà entre 2009 i 2011.

El setembre del 2008 va ingressar a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) amb el discurs pronunciat el 2009 Tres metàfores per pensar un país amb futur. Va formar part del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), un òrgan creat per la Generalitat de Catalunya per tal d'assessorar la Generalitat en el procés de transició nacional de Catalunya, i del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) de la Generalitat de Catalunya.

Josep Costa

Llicenciat en Dret i postgrau en Ciències Polítiques, per la Universitat Pompeu Fabra. Professor associat i investigador de l'àmbit de teoria política al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF. Va ser lletrat i secretari del Consell Insular de Formentera. Actualment és lletrat funcionari de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Ha exercit com a advocat durant més de quinze anys. Ha estat visiting researcher al Center for Comparative Studies in Race and Ethnicity de Universitat de Stanford (EUA), al Forum for Philosophy and Public Policy de la Queen's University (Canadà) i, breument, a la Universitat d'Edimburg (Escòcia).

Va començar la seva militància independentista a Eivissa. El 1993 va participar en el naixement de les seccions locals d'ERC i de les JERC a la seva illa natal. En els anys 90 també va participar en la fundació del Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) de la Facultat de Dret de la UPF. Va ocupar com a independent el dissetè lloc en la candidatura de Junts per Catalunya per a Barcelona i fou diputat a la XII legislatura. En la sessió constitutiva del dia 17 de gener del 2018 va ser elegit vicepresident primer del Parlament de Catalunya. A les eleccions del 14 de febrer del 2021 va repetir en el dissetè lloc de la candidatura de Junts per Catalunya per a Barcelona però no va ser elegit. L'11 de març del 2021 va renunciar a ocupar l'escó del president Carles Puigdemont per reprendre la seva vida professional.

Joan Puig

Polític, diputat al Congrés dels Diputats en la VIII Legislatura. Ha treballat com a gerent d'una societat anònima laboral. Ingressà a ERC el 1992, partit amb el qual fou escollit regidor de Blanes a les eleccions municipals del 1995 i reescollit a les eleccions del 1999, 2003 i 2007, on ha ocupat diferents responsabilitats, entre les quals la de tinent d'alcalde. Ha estat president del Consell Comarcal de la Selva del 1999 al 2003 i vicepresident de la Diputació de Girona entre el 2003 i el 2004. Fou elegit diputat per la circumscripció de Girona a les eleccions generals espanyoles del 2004. L'any 2005 va protagonitzar una protesta (que va tenir àmplia repercussió mediàtica) en la finca de Pedro J. Ramírez, director del diari El Mundo. Segons els participants en la protesta la fi era denunciar l'incompliment de la legislació estatal de Costes i concretament una piscina i terrassa que segons ells es trobava en sòl públic i que posteriorment va ser constatat per Medi ambient. Ha liderat l'empresa Catmèdia Global, que controla el diari digital La República.

Anna Arqué

Consultora i activista política. Va estudiar empresarials a la Universitat de Lleida i en acabar va marxar a viure a Lisboa on va treballar com a model. Posteriorment es va establir a Londres on va exercir de consultora en estratègies de comunicació, treballant per a diverses empreses. El 2009 va estar involucrada en la plataforma independentista Deu Mil a Brussel·les. Poc després va fer-se càrrec de la comissions d'Internacional i de Comunicació de la Coordinadora Nacional de les Consultes. Va deixar el càrrec quan va formar part de la llista electoral amb Solidaritat Catalana per la Independència a les eleccions del 2010, on no va sortir elegida. També és la portaveu pels Països Catalans de la International Commission of European Citizens (ICEC). Va ser la portaveu de Primàries Catalunya. Ha viscut a diversos països, i parla l'anglès, l'alemany, el portuguès i l'italià.

Aurora Madaula

Historiadora. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya en la XII legislatura, i a la XIII legislatura és secretària segona de la Mesa del Parlament. És membre del govern del Consell per la República, membre d'Acció per la República i afiliada a Intersindical-CSC i a la USTEC-STEs.

Llicenciada en història contemporània és membre del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPOC) integrat a la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona. L'any 2014 publicà conjuntament amb Agustí Colomines el llibre Pàtria i Progrés. La Mancomunitat de Catalunya 1914-1924 (Editorial Comanegra).

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollida diputada amb la llista de Junts per Catalunya. Formà part del grup impulsor de la Crida Nacional per la República.

Pere Pugès

Empresari i activista català, membre d'Independentistes d'Esquerres i un dels quatre fundadors de l'Assemblea Nacional Catalana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), va participar activament en l'organització de la Diada de 1976. Pugès, que va formar part del moviment de Nacionalistes d'Esquerra, es va presentar com a candidat en les eleccions municipals de 1979 en el seu municipi natal dins de la coalició del PSAN amb la Lliga Comunista Revolucionària. Fracassada la candidatura, que no va obtenir cap regidor, Pugès i un grup de correligionaris es van afiliar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit pel qual va ser escollit regidor de la corporació del 1987 al 1991 a l'Ajuntament de Sant Boi. Entre 1989 i 1989 va exercir de vicepresident del Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya.Va ser un dels quatre ideòlegs darrere de la creació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), al costat de Miquel Strubell, Miquel Sellarès i Enric Aïnsa.

Els Moderadors

Sílvia Barroso

Periodista, directora del diari digital El Món des de 2021 i responsable del web del diari Ara. Va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant 11 anys, aproximadament, des de l'any 1996 a l'any 2008 va ser redactora del diari El Punt en l'àmbit de les informacions locals de Girona i, posteriorment va decidir especialitzar-se en el departament de successos i tribunals. L'any 2003 va traslladar-se a Barcelona, lloc en el qual va passar a formar part del mateix diari i a ser sotscap de la secció de successos. Aquest càrrec va perllongar fins a l'any 2008. L'any 2008 va encaminar-se a l'era digital al capdavant, com a coordinadora, del diari AVUI. Dos anys després, l'any 2010 va seguir la seva carrera periodística amb a coordinadora de l'edició digital de l' ARA. Va participar en diversos processos de disseny, redisseny de la pàgina web, la seva portada i es va encarregar de la gestió de les aplicacions per a dispositius mòbils. L'any 2014 va esdevenir la subdirectora del diari Ara. Ella juntament amb altres coordinadors i l'equip directiu gestionaven i organitzen la versió en paper i també, edició digital. El 2018 va passar a dirigir el mitjà local Tot Barcelona, formant part de l'equip fundador del digital. Des de setembre de 2020 és directora del digital El Món en substitució de Salvador Cot.

Cati Morell

Periodista. Codirectora de l’agència de Comunicació Taempus, es va formar a la redacció d’El Punt (posteriorment El Punt Avui), on va formar part de les redaccions de Girona, el Maresme i el Penedès i on ha mantingut el vincle des del 1994, com a redactora d’informació, delegada del Penedès i col·laboradora d’opinió. Ha format part de la redacció de Política de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i de diferents programes informatius en emissores locals, a l’equip impulsor de l’emissora en català Somràdio a les Balears, i a la secció de política de Ràdio 4 a les Illes Balears. És col·laboradora d’opinió del setmanari El 3 de vuit i del programa de debat La Rambla, a Penedès TV.

Jaume Marfany

Filòleg i president de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana), de la qual és membre des de l’any 2000. Activista polític i cultural des dels anys 70 ha estat director de la revista de llengua i cultura catalanes L’Escletxa i ha col·laborat amb nombrosos mitjans escrits i en programes de televisió a ETV Llobregat i la Xarxa de Televisions Digitals Independents de Proximitat o El Punt Avui TV. Va ser coordinador d’Esplugues Decideix, que va celebrar la consulta sobre la independència a Esplugues de Llobregat el 20 de juny de 2010. També el 2010 forma part del Moviment per la Independència, embrió de l’actual Assemblea Nacional Catalana, i és un dels dos- cents convocants, el 12 d’abril de 2011, de la Conferència Nacional per l’Estat Propi. De l’abril de 2011 al març de 2012, és membre i coordinador del Consell Permanent de l’ANC. Del març de 2012 fins al juny de 2013, membre del Secretariat Nacional i del Comitè Executiu de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). El juny de 2013, és nomenat vicepresident de l’ANC. El mes d'abril de 2014, és reelegit com a Vicepresident de l'Assemblea.